t'estimo el coll i et beso els peus...

Només cal obrir els ulls a les quatre del matí per recordar on estic i amb qui estic. Em llevo un tant adormida, i amb molta son acomulada. Per molt que no ho vulgui acceptar em toca caminar fins arribar al llit on suposadament hauria d'estar dormint a aquelles hores. Mandrós, tu, m'agafes per la cintura, em beses a la galta i em dius bona nit. Jo, amb un somriure matiner et torno una carícia i desapareix-ho per no ser enganxada per una mirada interrogant.
Arribo al despatx on el llit m'espera i em reclama a crits per a ser escalfat.
El sol comença a despertar als gats que esperen delerosos al jardí, sona el despertador un, dos i tres cops, fins que decideixo llevar-me.
Entro fredolica dins la dutxa, i fins que l'aigua no es calenta, no m'atreveixo a ficar els peus sota ella. El vapor embafa el mirall i escalfa el bany.
Ràpid, entro a la teva habitació, on encara la llum del sol no ha entrat. M'assento a la bora del llit i al costat de la taula de nit. Passo les mans pels teus cabells, per a que s'entrellacin amb elles, i s'abracin. Amb el cap moll i amb la tovallola arrapada al cos, et miro, dorms encara - que hi em de fer si estàs fet tot un dormilega?-. Fa massa fred per quedar-me asseguda allà, amb un esforç busco alguna cosa de roba per abrigar-me.