lunes, 15 de junio de 2009


Si pogués fer que un instant S'adormís entre els meus braçosI robar l'eternitat...Si pogués fer que les ombresDescobrissin la mentidaTu series la veritat...Però l'esfera gira recondant-nos que tot és fugaçQue la vida se'ns escapa com la sorra entre les mansHe buscat entre les brases i dins del gel en les miradesT'he descrit en rius de tinta i ara em sobre les paraulesPer dir-li al sol que s'amagui rere el marI no torni a brillar si no ets amb miRes té sentit, si tu ja no ets aquíSi pogués donar-li al vent el poder de la paraulaNo parava de bufar...Si l'últim gram de lógica entengués l'incomprensibleI et parlaria un huracàTransportant imatges d'aquell temps sense paraulesRetornant com una onadaVeuràs tota una vida dins d'una mirada Per dir-li al sol que s'amagui rere el marI no torni a brillar si no ets amb miRes té sentit, si tu ja no ets aquíTornaria a dir-li al sol que s'amagui rere el marI no torni a brillar si no ets amb miRes té sentit, si tu ja no ets aquíSi tu ja no ets aquí...
EL TERCER HOMBRE - DIR-LI AL

FELICITAAAAAAAATS COSA LLETJA :D

3 comentarios:

Jesús M. Tibau dijo...

ni la veritat, ni la mentida, ni la lògica, ni l'amor, són reals als 100%

Aloma. dijo...

buaa tia, quin nou look més trojanero que li has donat al teu blog!

Molaa moltíssim :)

Aloma. dijo...

donnncs no ho sé paaaas.
De ganes n'hi ha de vore Kop i l'ambientillu de Reus... però ja es veurà.