Jo ja ho se el que faig, i em sembla que això havia d'haver passat fa temps. Sí, faré la meva com he fet fins ara, però no pensaré que tu estàs allí ja, i que no haure de donar explicacions entre cometes, i no em tractaràs de golfa, ni pensaré amb tu com una cosa bonica i supèrflua al qual estimo i haure estimat, i per evitar acabar així, no et puc parlar.
No vull acabar pensant que he perdut més d'un any estimant a algú equivocadament i plorant per algú que potser ni m'ha estimat ni m'estima, i tant sols li dec importar. I no estic sent dramàtica, estic sent panoli i egoista; i pensant en certa manera en salvar el meu cul i ser FELIÇ d'una vegada, i que ho siguis tu.

Com diu Sau; és inútil continuar.