Dia irracional i contradictori a la vegada. Hum, no vinc a explicar les meves penúries ni molt menys, però avui em sento una mica susceptible, i més quan totes les coses et piquen als morros sense avisar ni preveure. Avui havia de ser un dia tranquil, classe-hospital-casa-hospital; dia tranquil pensant en que l'avi es ficara aviat bo. Però ja he dit, alguna cosa m'ha picat als morros m'entres anava cap a úrgencies per a colar-me a l'hospital. Ma mare, estava allà a l'espera de que sortís de classe i em dirigís cap a l'habitació 268, 2a planta, on estava ingressat l'avi ressent sortit de quirofan, anestesiat sí, però havia sortit i estava estable; quan de sobte la mare em diu: Ves que la Meritxell- la meva germana- t'espera per anar a dinar a casa, que tun pare ha tingut un accident amb el cotxe. Pam! Menja't-ho amb patates i ous. I ara que fas, que faig!!! Per sort, només té "magulladures" i una policontusió.