Tunísa, tot i més

Començaré amb una breu introducció del viatge.
Aquest viatge el portem organitzant des de principis de curs, els alumnes de 4t d'ESO d'un institut de Reus. Com ja es sabia des d'un bon principi on s'aniria, ens vam preparar en fer les activitats corresponents per a costejar-nos el viatge, així, que "manos a la obra". Desprès de mesos esperant, va arribar el gran dia, 9 de juny. S'arriba al aeroport sobre quarts de 9 i es fa tot el necessari per a agafar l'avió sobre quarts de 12. Arribada a Tunis, capital de Tunísia, sobre les dues de la tarda aproximadament.




En quant arribes en aquell petit paradís, replet de deserts i oasis, i ciutats que conserven un encant espectacular, te'n adones en seguida que ja no estàs a casa, i encara que no ho vulguis, ho trobaries a faltar. En quant vam sortir de l'aeroport, desprès de passar uns exhaustius controls policials, on les males cares eren continues, vam agafar un autocar amb altres tants espanyols i catalans, en direcció a Hamammet. Hamammet, una enorme ciutat composta generalment d'hotels i més hotels, i supermercats, d'una platja preciosa i unes cases peculiars. Ens allotjaren en un hotel anomena't Marina Palace, un hotel molt ben arreglat amb dues piscines, una interna i l'altre externa, i amb unes habitacions senzilles però boniques, tot i que més endavant tindríem problemes. Aquell dia tants sols va ser de relax, per estar per l'hotel, mentalitzar-nos i aquestes cosses.




Al dia següent tocava la visita del poble de Kairouan, on vam contemplar les mesquites més importants de la zona. També vam poder observar les reserves d'aigua i els socs. Tot dinat, vam haver de tornar als jeep's per emprendre altre cop la carretera direcció Nefta. A Nefta ens allotjaren en un hotel del desert, un hotel un tant descuidat, però agradable, on vam establir una petita amistat amb un animador del hotel, s'anomena Isaa. Al dia següent, emprenguérem camí sobre les 8 del matí cap als Oasis de Muntanya a Chebika.




Un cop finalitzada la visita als Oasis de Muntanya, tocava una experiencia que em sembla que mai podré oblidar. Tocava fer un petit recorregut del ex Dakar-París, tocava passar-s'ho bé.




En quant a la visita del desert, em sembla que em falten paraules. Em va encantar, feia tant de temps que el volia visitar que me'n vaig endur un dolç record :) ( i una botella de sorra)
Desprès de passar-nos una bona estona fent el capullo per la sorra, (mai millor dit), vam agafar altre cop "jeep i manta" i cap Tozeur, on hi havia els grans oasis de palmeres, preciós.




Desprès de passar tot l'oasi de palmeres, arribàrem a la Medina de Tozeur, i cap a dinar, que la fam ens matava.
A ben dinat, tocava preparar-se per unes llargues 2 hores en jeep fins arribar als dromedaris, però abans, a mig trajecte, tocava para per contemplar el Gran LLac Salat, que estava situat a 10 metres per sota del nivell del mar, això sí, per molt de llac que diguessin que hi havia, allà la calor era matadora!
Desprès d'aquesta parada, tocava passar una hora horrible a dalt del jeep, ja que l'aire era insuficient, i fins que no van baixar les finestres, no si va estar a gust, tot i això, feia molta calor aquell dia.




I cap a les sis de la tarda aproximadament, arribàrem a prop de Douz, on hi havia un tancat per a pujar a lloms de dromedari. Una experiència única, s'ha de dir, però un tant sapastre ja que em va tocar el dromedari petit, el més juganer i més independent de la colla, vaja tot un percal.
En quant es va acabar el passeig d'hora llarga amb dromedari, vam anar direcció cap a Douz, per allotjar-nos en un hotel, on si estava de mor, i corria un airet la mar de suau. I quan arribava la posta de sol, es podien aconseguir unes vistes, i uns paisatges dels deserts i dels jardins de l'hotel, com aquestes...




I l'endemà, desprès de només dormir unes dues horetes, tocava matinar i altre cop agafar el jeep, (pá'variar), i cap a les cases troglodites (Matmata).




Desprès de contemplar la vida d'aquesta gent, i de veure un camell de lo més remenudet, i que pel seu darrera treguessin el cap una centena de cabretes, vam anar cap a Gabes, al Souk el Jara.




Un cop arribem a Gabes, ens deixen passejar pel mercat de la ciutat, on hi podíem trobar de tot i més :)




Un cop finalitzada la hora de visita per Gabes, tocava la retirada a la ciutat de l'Sfax, on ens allotjariem en un hotel de 4* i amb unes vistes veïnals esplendidesa, sobretot les de la sortida del sol.




Desprès de descansar en un hotel com deu mana, però amb alguns inconvenients per culpa d'algun companys de classe, tocava altre cop matinar, per anar a visitar El Jem, una ciutat on es conservaven unes runes d'un coliseu Romà amb millor estat que el de la pròpia capital italiana.
Amb una historia magnifica explicada pel guia, i amb unes vistes i paisatges admirables.



Desprès d'aquesta visita, tocava tornar cap a Hammamet, on descansaríem la resta de la jornada, i els dos dies següents, complementa'n la platja amb la piscina i les llargues nits d'alcohol i baralles entre companys, i no per que si, si no que amb motiu.




Desprès de passar-nos dos dies ronronejan per l'hotel, tocava fer l'última visita per Tunísia. Aquest cop tocava anar cap a al museu del Bard, on s'hi podien contemplar els millors mosaics, tant grans com petits. Desprès d'aquesta visita, tocava dinar i anar cap a les runes de la ciutat de Cartago.




Tot seguit, tocava anar cap a una de les ciutats més rica de Tunísia, Sidi Bou Said; on allà, vam aprofitar per acabar de comprar i per passejar entre casses blanques i blaves, i refrescar l'ambient amb un suc de taronja i plàtan.




I com tot, sempre arriba el seu final. Al 8é dia tocava tornar cap a casa, que malgrat tot, s'enyorava.















e.M.briaguesa.