:)

Potser per que els teus somriures em fan sentir bé, o serà per que ets una de les meves floretes, o la meva "eco", qui sap? Ara, únicament se que tu, que jo, que sense tu, no se qui sóc. Per les nits, tardes i vespres amb tu, per tu, per mi, per que si, i per que no. Per aquella tarda de St. Jordi, sí, aquella tarda en la que vam acabar amb les mans de rascades mil per les roses, o molles per la pluja, o si més no, la tarda que em vas consolar amb les teves abraçades, amb els teus somriures... "Porque eres mi alegria, carajo!"
I ara recordo amb atenció la nit d'ahir.
Sempre amb tu, sempre amb mi.






P.S.: Anna, no sé que passa, que no em deix obrir el teu blog :S
e.M.briaguesa