viernes, 11 de septiembre de 2009

11 de setembre

11 de setembre.

Diada nacional, per molts es un dia més d'una rutina quotidiana de setembre en que alguns fan festa i d'altres els hi toca llevar-se aviat; i per altres un dia de queixes, d'acusacions, de moments en la memória, de records del passat; que si fa no fa han marcat al nostre país. Cada onze de setembre té algúna cosa d'especial, el d'aquest any, m'ha fet ficar la pell de gallina en escoltar un "absolució per als 8 de Reus", i tot seguit, poder cantar els Segadors. En acabar, una obació a ompler la plaça de les Peixateries Velles.
M'ha indignat no poder assistir a la manifestació per complert, en par es culpa del meu estat i de fets del passat, però tenia ganes de sortir al carrer, d'estar junt la gent que sempre m'envolta i disfrutar d'una diada diferent; bé, difrent ho ha sigut, però no el que volia o esperava.
Tot i això, poder-vos abraçar a cadascú de vosaltres, m'ha agradat, ho trobava a faltar i us trobava a faltar...
En resum, enyoro la nostra rutina diaria, enyoro estar com estava abans, enyoro ser una mica més feliç...
Bé, avui a dormir i a incubar tot això.

Bona nit.

No hay comentarios: