i've got sunshine

you make me feel alive

2009-11-07T10:26:00.000-08:00

Saps que em facina realment de tu? La capacitat que tens per fer-me ser algú!

ell, m'estima, ella també.

2009-09-18T01:40:00.000-07:00

Els dos sabien que allò que creaven amb paraules, era fruit del desig i de l'esforç, de l'estima i d'apreci de l'un per l'altre. Ella assumia que aquella relació seria més telefònica que presencial, i encara que no li agrades, era així. La distància que els unia, era de quilòmetres, i mica en mica, l'anaven superant. Cada nit, amb trucades, ella s'adormia, amb la seva veu es relaxava i donava peu a les paraules d'ell. Eren tendres i càlides, tot i que no la mires, encara que ell estigues a l'altre costat del telèfon es sentia protegida.

Cada vesprada ella sabia que ell l'esperava a l'altre costat del telèfon per saber com estava, per parlar. Aquella nit, ell no li agafava la trucada, i base d'intents frustrats, ella es va rendir. Eren quarts de dotze i el telèfon no donava cap senyal d'ell, ella preocupada però no insistent, va seguir esperant, com cada nit. Per fi, aquell aparell desitjat per les multituds va donar vida a una conversa que ella necessitava, i ell, segurament també. Tot va començar com la rutina diària, unes paraules per saber com estava, preguntar com havia anat el dia...i silenci; aquell silenci que a ell tant li agrada, que de sobte talla amb intervencions dolces i desitjables, que el fa sentir una mica més a prop d'ella, una mica més unit, una mica més satisfet. Ell sabia que ella somreia, i ella ho intentava dissimular, però com sempre, ell, sense esforç aparent, la descobria. Ella responia tot el que ell li deia. Era com sentir-lo parlar a cau d'orella i notar el seu ale proper al seu, i sentir la remor de la seva respiració, pensava ella cada cop que el silenci provenia de les seves boques.
Aquella nit, però, no va seguir la norma rutinària de sempre, si no que l'ambient donava paraules, tendres i satisfactories per als dos, que mica en mica, anava pujant el grau de tendresa, calidesa, suavitat...totes les paraules que calen per conformar un ambient agradable, càlid, i amb escapades de rialles delatadores. Totes les paraules tenien el to i l'aparença amb el qual la volien mostrar a l'altre, complementant-les amb frases armòniques. Totes les paraules d'ell complementaven les d'ella, i a la inversa. Tot era al seu lloc, menys ells; però en aquell moment la importància que allò representava era substituïda per paraules, però malgrat això, ho desitjaven. Ell pensava en sentir-la la seu costat, abraçada al seu tors i parlant-li a cau d'orella, suau; com en aquell moment ho estava fent; m'entres, ella desitjava abraçar-lo, i sentir-lo, escoltar el bateg del seu cor accelerar-se com cada cop que en carns i ossos s'estiraven, l'un al costat de l'altre, a no fer res més que mirar-se, acariciar-se, sentir-se l'un a l'altre, veure per uns instant aquella distancia superada.

si tot va bé, i si no, també...

11 de setembre

2009-09-11T12:46:00.000-07:00

11 de setembre.

Diada nacional, per molts es un dia més d'una rutina quotidiana de setembre en que alguns fan festa i d'altres els hi toca llevar-se aviat; i per altres un dia de queixes, d'acusacions, de moments en la memória, de records del passat; que si fa no fa han marcat al nostre país. Cada onze de setembre té algúna cosa d'especial, el d'aquest any, m'ha fet ficar la pell de gallina en escoltar un "absolució per als 8 de Reus", i tot seguit, poder cantar els Segadors. En acabar, una obació a ompler la plaça de les Peixateries Velles.
M'ha indignat no poder assistir a la manifestació per complert, en par es culpa del meu estat i de fets del passat, però tenia ganes de sortir al carrer, d'estar junt la gent que sempre m'envolta i disfrutar d'una diada diferent; bé, difrent ho ha sigut, però no el que volia o esperava.
Tot i això, poder-vos abraçar a cadascú de vosaltres, m'ha agradat, ho trobava a faltar i us trobava a faltar...
En resum, enyoro la nostra rutina diaria, enyoro estar com estava abans, enyoro ser una mica més feliç...
Bé, avui a dormir i a incubar tot això.

Bona nit.

2009-08-23T10:16:00.000-07:00

Ahir podríem dir que va ser una nit un pèl espitosa i agradable, tot i això, a certes hores de la nit i amb una aglomeració de gent tant important que quasi no et podies moure, em vaig agobiar bastant, acabant amb una d'aquelles estúpides i imprevisibles crisis d'ansietat.

Va ser agradable veure'us malgrat el temps que ha passat, i sobretot em venia molt de gust una nit cambrilenca, tot i això, no ho va ser del tot, sempre que acabo amb elles acabo emborratxada d'alcohol i ben estar; una combinació un tant escèptica però immillorable.

Em vaig acabar sentint un tant malament per la situació que vaig acabar creant.

2009-07-27T15:16:00.000-07:00

Ja en fa 17 que m'aguantes, i 18 que voltes pel món.
Per molt anys. :)

ps; felicitats edgar.

2009-07-09T11:17:00.000-07:00

dona, DONA, D O N A
terra, TERRA, T E R R A
classe, CLASSE, C L A S S E

maternització

2009-06-30T12:36:00.000-07:00

Els hi surt l'esperit maternal per les orelles, i tant sols tenen tres anys. Frases típiques com, som mames ja es mítica per a elles. Riuen, salten, criden i es tiren pel tovogan amb un baby born d'última moda. És gràcios veure aquestes mosters de maternitat a una falsa criatura i passejar-la pel jardí en un cotxet mig desmontat i amb el ninot mig penjant.

2009-06-28T08:20:00.001-07:00

2009-06-23T07:55:00.000-07:00

Això només ha fet que començar.
L'alcohol corre per algunes venes, no les meves, però les ganes d'enbogir, em poden.
Últim dia de barraques, i primera nit d'estiu.
Toca cantar fins que torni a caure la nit :)

-Foto d'ahir, m'entres, feiem el burro-

2009-06-19T04:49:00.000-07:00

No busquis la raò de les teves paraules en una caixa de mentides.

-1,2,3...BARRAQUES :D-

2009-06-17T04:02:00.000-07:00

Des de...La Habana, Cuba

Amiga mia..

2009-06-15T02:04:00.000-07:00

Si pogués fer que un instant S'adormís entre els meus braçosI robar l'eternitat...Si pogués fer que les ombresDescobrissin la mentidaTu series la veritat...Però l'esfera gira recondant-nos que tot és fugaçQue la vida se'ns escapa com la sorra entre les mansHe buscat entre les brases i dins del gel en les miradesT'he descrit en rius de tinta i ara em sobre les paraulesPer dir-li al sol que s'amagui rere el marI no torni a brillar si no ets amb miRes té sentit, si tu ja no ets aquíSi pogués donar-li al vent el poder de la paraulaNo parava de bufar...Si l'últim gram de lógica entengués l'incomprensibleI et parlaria un huracàTransportant imatges d'aquell temps sense paraulesRetornant com una onadaVeuràs tota una vida dins d'una mirada Per dir-li al sol que s'amagui rere el marI no torni a brillar si no ets amb miRes té sentit, si tu ja no ets aquíTornaria a dir-li al sol que s'amagui rere el marI no torni a brillar si no ets amb miRes té sentit, si tu ja no ets aquíSi tu ja no ets aquí...
EL TERCER HOMBRE - DIR-LI AL

FELICITAAAAAAAATS COSA LLETJA :D

2009-06-11T16:31:00.000-07:00

Jo ja ho se el que faig, i em sembla que això havia d'haver passat fa temps. Sí, faré la meva com he fet fins ara, però no pensaré que tu estàs allí ja, i que no haure de donar explicacions entre cometes, i no em tractaràs de golfa, ni pensaré amb tu com una cosa bonica i supèrflua al qual estimo i haure estimat, i per evitar acabar així, no et puc parlar.
No vull acabar pensant que he perdut més d'un any estimant a algú equivocadament i plorant per algú que potser ni m'ha estimat ni m'estima, i tant sols li dec importar. I no estic sent dramàtica, estic sent panoli i egoista; i pensant en certa manera en salvar el meu cul i ser FELIÇ d'una vegada, i que ho siguis tu.

Com diu Sau; és inútil continuar.

2009-06-09T05:48:00.000-07:00

no vas a ser mi ruina.

2009-06-07T14:55:00.000-07:00

2009-06-05T06:44:00.000-07:00

Qui s'hi apunta? :)

2009-05-22T15:40:00.000-07:00

Si més no va desmentir la veritat de les seves paraules, de tot el que ell havia dit, oferit o sentit. Volia estar en el millor racò de la seva habitació allà on ella havia conegut la por i les llàgrimes i on havia transferit i esbrinat el que era estimar, o senzillament havia perdut la veu cridant de ràbia.

En aquell instant tant sols volia abraçar-se al seu cos però sabia que no ho havia de fer, per orgull o per que sabia que no volia seguir escoltant la seva veu per telèfonia i augmentant la paraula "distància". Recordar les seves mans apropar-se al seu cos, li feia sentir un tenuo pesigolleig en el seu organisme, però que un, dos, tres segons desprès ell estaria al tren, desitjan sentir-se com tres segons abans. Això li produia una desfeta en llàgrimes i possiblement ganes de llegir les seves mans quan l'hi acariciava l'espatlla i la mirava amb desig i estima. Ella sabia que no nessesitava més, però....era temps o rellotge, jugaven a contratemps.

-torna

2009-05-17T03:07:00.000-07:00

2009-05-03T11:32:00.000-07:00

Paparà! :)

2009-03-18T16:35:00.000-07:00

Ja te'n pots anar

qualsevol dia...

D.E.P iOMAR .per a tu.

2009-03-14T04:40:00.000-07:00

-Al final no m'hauràs d'aguantar aquesta nit
-I això? Per què?
-No he trobat transport...
-Vaja, doncs no ho sé
-Ja baixaràs un altre dia a veure'm :P
-O pujaràs tu :)

I això em vas dir com a última instancia fa una setmana abans de que passes tot el que ha passat.
Omar, només fa una setmana i ja no sé que pensar de tot això, desprès de totes les converses tontes però diferents que em tingut, vas i t'envas...
Costa d'encaixar.
Omar, sempre estare'm amb tu, sempre tindre'm un tros de cor per a tu.
T'estimem.

Barris, tu pots.
D.E.P OMAR (F)

Els petits canvis són poderosos.

2009-02-27T12:57:00.000-08:00

Es demasiado firo este momento...

M'agrada :)

FIESHTA-TA-TA

2009-02-22T08:07:00.000-08:00

COME RANAS, GIROPOP-GIROPOP-OIOI

2009-02-18T14:04:00.000-08:00

-Ines, dile a Marina que pase a vernos.

-Ma-ma-marina, pasa vernos...

Deficit de vitamina A

2009-02-16T14:01:00.000-08:00

Kame kame-Hà